lam     Mi7         lam 
L'avi Siset em parlava
                  Mi7
de bon matí al portal
lam       Mi7     lam
mentre el Sol esperàvem
             Mi7      lam
i els carros vèiem passar.


Siset que no veus l'estaca
a on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!

         lam Mi7       lam
Si estirem tots ella caurà
          Mi7            lam
i molt de temps no pot durar,
          rem
segur que tomba,
       lam
tomba, tomba,
       Mi7          lam
ben corcada deu ser ja.


Si tu l'estires fort per aquí,
i jo l'estiro fort per allà
segur que tomba,
tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

Però Siset fa molt temps ja,
les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va
ella Ã©s més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida
però Ã©s que Siset pesa tant,
que a cops la força m'oblida.
Torna'm a dir el seu cant!

Lavi Siset ja no diu res,
mal vent que se l'emportà,
ell qui sap a quin indret
i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant que en Siset
el darrer que van ensenyar.