SOL                RE          DO      MIm      RE
Calleu, nobles consellers, guardeu-vos la raó que us quedi,
SOL              RE         DO        MIm       RE
i amb un pas viu i decidit, marxeu on sigui que us esperin.
SOL              RE          DO       MIm        RE
Baixeu les baldes, ajusteu finestres i correu cortines,
SOL              RE         DO       MIm        RE
poseu els nens al llit; si dormen, mireu com respiren.
SOL          DO         RE
Perquè si Ã©s bo o Ã©s dolent,
SOL         DO        RE
no importa molt ara mateix,
DO          RE           SIm    MIm DO       RE    SOL
que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. (x2)

Voleu, amables pretendents, fins altres braços que us valorin.
I pel camí no pregunteu, deixeu que el nostre amor es fongui,
guardarem com un tresor, les vostres panxes, les carícies
i us jurem, per un moment ens pensavem que podíem.
Però si truca algú no contesteu,
que el cel ja Ã©s prou ple de valents,
i sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer. (x2)


- Olga t’he portat una rosa.
- Jo a tu unes margarides.
- Escolta, estava pensant… aquesta vegada Ã©s la bona no?
- Va, calla i dona’m la mà.


Guardeu-vos forces, bona gent, potser ens veurem un altre dia,
sabem que volieu fer més, però què hi farem, així Ã©s la vida.
T’equivoques d’uniforme i dispares a qui més estimes,
t’equivoques de remei i va i s’infecta la ferida.
I alguna estona, què us penseu?
També ens agrada estar contents,
però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
Ai Verge Santa del Roser,
volem el just per viure bé.
però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.