Alegria | Antònia Font |
RE RE/FA# SOL
Cau es sol de s'horabaixa
LA RE
dins s'horitzó
RE/FA# SOL LA
damunt sa mar arrissada es avions.
RE RE/FA# SOL
Cau es sol de s'horabaixa
LA RE
vermell i calent,
RE/FA# SOL LA
me sala i m'arengada sa pell.
SOL RE/FA# MIm
Es penyassegat
RE/FA# SOL
i una pluja
RE/FA# MIm LA
suau de pols estelar.
Cau es sol de s'horabaixa
i plà cidament,
sa gent de dutxa i omple es carrers.
Cau es sol de s'horabaixa
dins es meu cor,
tothom s'estima i jo estim tothom.
Falla sa corrent
ses fireres no
vendran cacauets.
SOL LA RE RE/FA#
I a - le - gria,
SOL LA SIm FA#m
ses velles se xapen de riure,
SOL LA
es dies s'acaben
SIm FA#m
i es fars il·luminen
SOL LA SIm FA#m
ses góndoles entre ses cases.
I a - le - gria,
ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen
i deixen un crater
per sempre dins sa meva vida.
I a - le - gria.
Cau es sol de s'horabaixa
dis s'horitzó
damunt sa mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa
vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.
Es municipals, és evident,
fan aparcar bé sa gent.
I a - le - gria,
ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben
i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.
I a - le - gria,
ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen
i deixen un crater
per sempre dins sa meva vida.
I a - le - gria,
ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben
i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.
Cau es sol de s'horabaixa
LA RE
dins s'horitzó
RE/FA# SOL LA
damunt sa mar arrissada es avions.
RE RE/FA# SOL
Cau es sol de s'horabaixa
LA RE
vermell i calent,
RE/FA# SOL LA
me sala i m'arengada sa pell.
SOL RE/FA# MIm
Es penyassegat
RE/FA# SOL
i una pluja
RE/FA# MIm LA
suau de pols estelar.
Cau es sol de s'horabaixa
i plà cidament,
sa gent de dutxa i omple es carrers.
Cau es sol de s'horabaixa
dins es meu cor,
tothom s'estima i jo estim tothom.
Falla sa corrent
ses fireres no
vendran cacauets.
SOL LA RE RE/FA#
I a - le - gria,
SOL LA SIm FA#m
ses velles se xapen de riure,
SOL LA
es dies s'acaben
SIm FA#m
i es fars il·luminen
SOL LA SIm FA#m
ses góndoles entre ses cases.
I a - le - gria,
ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen
i deixen un crater
per sempre dins sa meva vida.
I a - le - gria.
Cau es sol de s'horabaixa
dis s'horitzó
damunt sa mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa
vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.
Es municipals, és evident,
fan aparcar bé sa gent.
I a - le - gria,
ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben
i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.
I a - le - gria,
ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen
i deixen un crater
per sempre dins sa meva vida.
I a - le - gria,
ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben
i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.
Font: Acords.net