La cançó del cansat | Ovidi Montllor |
La7 Re
Em va tocar tocant Mediterrani.
La7
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Sib Fa
Per sabata Oriola d'estranquis.
Sib La
I per cor duc a Alcoi, la terreta.
La7 Re
Per senyera, senyors, quatre barres.
La7
Per idioma, i senyores, català .
Sib Fa
Per condició, senyors, sense terres.
Sib La
Per idea, i senyores, esquerrà .
Fa La
Queda clara, per tant, per a tothom,
La7 Rem
la meua carta de naturalesa.
Solm
No és miracle, ni és un mal son;
La
m'ha tocat, i és la meua feblesa.
La7 Re
m'ha tocat, i és la meua feblesa.
La7 Re
Quede clar, també, que són covards,
La7
tots els qui obliden les arrels.
Sib Fa
Seran branca d'empelt en altres prats.
Sib La
I en la mort, rellogats desl estels.
La7 Re
És ben trist encara avui parlar,
La7
i posar al seu lloc una història.
Sib Fa
Fins acà ens heu fet arribar.
Sib La
De tan grossa raó, naix la glòria.
Fa La
I torne a repetir: sóc alcoià .
La7 Rem
Tinc senyera on blau no hi ha.
Solm
Dic ben alt que parle català .
La
i ho faig a la manera de València.
La7 Re
i ho faig a la manera de València.
La7 Re
Em va tocar tocant Mediterrani.
La7
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Sib Fa
Per sabata Oriola d'estranquis.
Sib La
I per cor duc a Alcoi, la terreta.
La7 Re La Re
I per cor duc a Alcoi, la terreta.
Em va tocar tocant Mediterrani.
La7
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Sib Fa
Per sabata Oriola d'estranquis.
Sib La
I per cor duc a Alcoi, la terreta.
La7 Re
Per senyera, senyors, quatre barres.
La7
Per idioma, i senyores, català .
Sib Fa
Per condició, senyors, sense terres.
Sib La
Per idea, i senyores, esquerrà .
Fa La
Queda clara, per tant, per a tothom,
La7 Rem
la meua carta de naturalesa.
Solm
No és miracle, ni és un mal son;
La
m'ha tocat, i és la meua feblesa.
La7 Re
m'ha tocat, i és la meua feblesa.
La7 Re
Quede clar, també, que són covards,
La7
tots els qui obliden les arrels.
Sib Fa
Seran branca d'empelt en altres prats.
Sib La
I en la mort, rellogats desl estels.
La7 Re
És ben trist encara avui parlar,
La7
i posar al seu lloc una història.
Sib Fa
Fins acà ens heu fet arribar.
Sib La
De tan grossa raó, naix la glòria.
Fa La
I torne a repetir: sóc alcoià .
La7 Rem
Tinc senyera on blau no hi ha.
Solm
Dic ben alt que parle català .
La
i ho faig a la manera de València.
La7 Re
i ho faig a la manera de València.
La7 Re
Em va tocar tocant Mediterrani.
La7
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Sib Fa
Per sabata Oriola d'estranquis.
Sib La
I per cor duc a Alcoi, la terreta.
La7 Re La Re
I per cor duc a Alcoi, la terreta.
Font: www.ovidimontllor.com
Acords.net