La guitarra | Joan Manel Serrat |
lam rem
Me la van regalar quan em voltaven
Sol7
somnis dels meus setze anys,
Do Mi
encara adolescent.
lam rem
Entre les meves mans que tremolaven
Mi
jo vaig perdre ben fort aquell juguet.
lam
Và rem créixer plegats,
rem
jo em vaig fer home;
Sol7 Do Mi
ella es va anar espatllant al meu costat.
lam rem
Ara que jo la veig bruta i trencada,
Mi lam
me n'adono del molt que l'he estimat.
rem Sol7 Do
Primer els amics arriben.
rem Sol Do
Quan els amics se'n van
rem lam
sols queda una guitarra
Mi lam
per fer d'acompanyant.
Ara l'amor arriba.
Tot just l'amor se'n va.
Sols queda una guitarra
i el seu cant que plora.
Ara sé d'un company que mai no enganya,
que quan m'ompli de goig cantarÃ
amb mi, amb mi;
jo tinc un amic fidel, pobra guitarra,
cabta quan canto jo
i plora sempre amb mi.
Me la van regalar quan em voltaven
Sol7
somnis dels meus setze anys,
Do Mi
encara adolescent.
lam rem
Entre les meves mans que tremolaven
Mi
jo vaig perdre ben fort aquell juguet.
lam
Và rem créixer plegats,
rem
jo em vaig fer home;
Sol7 Do Mi
ella es va anar espatllant al meu costat.
lam rem
Ara que jo la veig bruta i trencada,
Mi lam
me n'adono del molt que l'he estimat.
rem Sol7 Do
Primer els amics arriben.
rem Sol Do
Quan els amics se'n van
rem lam
sols queda una guitarra
Mi lam
per fer d'acompanyant.
Ara l'amor arriba.
Tot just l'amor se'n va.
Sols queda una guitarra
i el seu cant que plora.
Ara sé d'un company que mai no enganya,
que quan m'ompli de goig cantarÃ
amb mi, amb mi;
jo tinc un amic fidel, pobra guitarra,
cabta quan canto jo
i plora sempre amb mi.
Font: acords.net