Intro: Sol Do, Sol Do
Sol
Tinc una mania inconfesable
     Do
i Ã©s que m'encanta capbussar-me
en els teus ulls,
Sol
tocar-te en silenci,
     Do
besar-te lentament
per tot el cos.
Sol
L'alba ens sorprèn
mirant-nos tendrament.
     Do
Després de la batalla
sempre ve la calma:
Sol
des del teu llit
   Do
tot sembla diferent.

Tinc una mania incontrolable
i Ã©s que m'agrada mossegar-te
en el bescoll,
ficar-te les mans
per dins de la brusa,
jugar amb els teus pits.
I arrancar els botons
dels teus pantalons,
amb tan poca destresa
que rodolem per terra
com si fórem
dos gladiadors.

Re
Ja no aguante més,
     Sol
vaig a rebentar,
 Do
sent calfreds per
Re       mi
la columna vertebral.
         Re
Quina sensació
 mi
d'immortalitat!
Do         Re
Com si tan sols existírem
Sol         Do
en el món nosaltres dos,
la          Re
com si acariciara els núvols
    Sol
amb les mans...


Sent una alegria irreprimible
cada vegada que em desperte
al teu costat
i em ve a la memòria
la nit increïble
que se n'ha anat volant.
Isc al carrer,
camine entre la gent,
és hora de somriure,
és el moment d'escriure
cançons que parlen
del present...