Sota les llums tremoloses,
d'un barri antic.
Les venes foradades se sent morir
és una dona marcada pel seu destí
fulles gastades fan el seu llit.

Sent com la mort li besa els llavis
sent pel seu cos la veritat
Que la vida se li escapa
no hi pot fer res.
No té cap esperança
nascut per morir! pobre dona!

Trenca amb un crit el silenci,
ple de dolor,
la llum de l'alaba plora pels dos
porta dins seu una vida fruit d'un gran amor
quina ironia l'infern serà el seu món.

Sent com els llavis se li assequen
la sang bullent li crema el cap.
Que la vida se li escapa
no hi pot fer res.
No té cap esperança
nascut per morir! pobra dona!

Entre les boires del somni,
fugint de tot,
morint s'allunya l'últim amor.
Nascut per no viure la vida sense
acabar,
no té paraules per suplicar.

Sent com la mare no l'agafa
un aire fred l'està envoltant.
Que la vida se li escapa
no hi pot fer res.
No té cap esperança
nascut per morir! pobra dona!