Hores que passen com sempre, esperant-te una vegada més.
De la nit d'ahir em tormenta el teu cos blanc, jove i calent.
Sempre suplicant, sempre demanant, sempre maltractant-me,
És i-nú--til continuar.

Dies que passen com sempre, allunyant-te de mi un poc més.
¿On estaves ahir al vespre, quan tenir-te era tan urgent?
Sempre suplicant, sempre demanant, sempre maltractant-me,
Cansat d'esperar-te, tu vols destrossar-me...

És inútil continuar, no soc més que un joc per tu,
Et segueixo allà on vas, sóc com un gos perdut.
A les nits que estic calent et necessito i no hi ets,
Un dia d'aquests et deixaré.

Mesos que passen com sempre, dies de vital necessitat.
Si et pogués tenir calenta, ofegant-te entre les meves mans.

Sempre suplicant, sempre demanant, sempre maltractant-me,
Cansat d'esperar-te, tu vols destrossar-me...

És inútil continuar, no soc més que un joc per tu,
Et segueixo allà on vas, sóc com un gos perdut.
A les nits que estic calent et necessito i no hi ets,
Un dia d'aquests et deixaré.