I ara vinc d'enlloc
D'enlloc no vol dir a poc a poc
Ni que la memòria s'oblidi del record,
No vol dir tampoc
Que conegués la mort
Ni que abracés la cintura de l'únic tresor
Que he tingut per tenir
Que he ensumat per gaudir
Que és l'últim cop de sort
Que l'hi ha sobrat al meu cor
Són les últimes promeses que prometo tirar al foc

Uaiaiaia i ara vinc d'enlloc
D'on tornen tots els de la panxa contenta quan venen de matar el porc.
Uaiaiaia i ara vinc d'enlloc
D'on la sang es torna calenta quan la carn és més a prop, més a prop.

He cregut convenient
Marxar a contracorrent
I enrampar-me amb el
Voltatge de la gent

Simplement
He perdut massa temps
Bolcant el dissolvent
Esquitxava i dibuixava un vent
Del color del cabell d'una rossa tenyida de vermell
Del color del cabell d'una rossa tenyida de vermell

Uaiaiaia i ara vinc d'enlloc
D'on tornen tots els de la panxa contenta quan venen de matar el porc.
Uaiaiaia i ara vinc d'enlloc
D'on la sang es torna calenta quan la carn és més a prop, més a prop.

Uaiaiaia i ara vinc d'enlloc
D'on tornen tots els de la panxa contenta quan venen de matar el porc.
Uaiaiaia i ara vinc d'enlloc
D'on la sang es torna calenta quan la carn és més a prop, més a prop.

Uaiaiaia i ara vinc d'enlloc
D'on tornen tots els de la panxa contenta quan venen de matar el porc.
Uaiaiaia i ara vinc d'enlloc
D'on la sang es torna calenta quan la carn és més a prop, més a prop.

Més aprop, més aprop, més aprop, més aprop, més aprop, més aprop...