La va trobar a una sala mig buida,
Buscant un somni, fugint del dolor,
Entrant pels ulls va sentir mil espurnes,
Aquella història va canviar-li el món.

Va perdre-ho tot, la partida i la vida,
Cada ciutat li esmicolava el cor,
Només el far de sud ella es mira,
Segueix la flama fins que res no es mou.

I empeny el sol tant bruna, tant forta i prohibida
I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.

ET DONAR�A AMOR SI POGUÉSSIS TORNAR-ME'N
ET DONAR�A AMOR SI ENS POGUÉSSIM MIRAR
ET DONAR�A EL MÓN SI POGUÉSSIS PARLAR-ME.
ET DONAR�A TOT SI ET POGUÉS ESTIMAR.

Tantes nits va pagar per tenir-la
Tantes excuses per anar tot sol,
Però cada cop amb un plor la perdia,
La llum s'apaga quant la sort es pon.
I el seu record s'estima en ciutats adormides,
I somnia fins l'alba el seu far sense vida trist.

ET DONAR�A AMOR SI POGUÉSSIS TORNAR-ME'N
ET DONAR�A AMOR SI ENS POGUÉSSIM MIRAR
ET DONAR�A EL MÓN SI POGUÉSSIS PARLAR-ME.
ET DONAR�A TOT SI ET POGUÉS ESTIMAR.

Tremolant poc a poc surt del cine,
Sessió de nit avui ja és l'últim dia,
S'endú el cartell, arriba casa i l'espia,
L'habitació es transforma en un món nou.
I li escriu cent mil cartes, la busca i viatge,
I el seu centre s'escapa perd l'ordre i la casa.
Apaga el sol tant bruna tant feble i prohibida,
S'enfonsa en les ombres, el seu cos un somriure gris.

ET DONAR�A AMOR SI POGUÉSSIS TORNAR-ME'N
ET DONAR�A AMOR SI ENS POGUÉSSIM MIRAR
ET DONAR�A EL MÓN SI POGUÉSSIS PARLAR-ME.
ET DONAR�A TOT SI ET POGUÉS ESTIMAR.