La Re La Mi
Jo crec en bruixes que es desfan al sol
La Re Mi Re
que maleeixen pares ofuscats.
La Re La Mi
Per una pruna vestida de dol
La Re Mi Re
amb les mans plenes de somnis trencats.

La Re
No fas la cara
La Mi
no tens per què
La Re Mi
d'alçar les mans al cel.
La Re
Veig instruments de pas
La Mi
gent tremolant de fred
La Re Mi
lamento ser tan a prop teu.

Re Mi
Això et fa gràcia? Oh no, no, no!
La Mi Re Mi
Són històries curtes sense cap sentit
La Mi Re Mi
que ho consumeixen tot dins el teu cap
La Mi Re Mi
reconec que ets jove i que no tens pietat
La Mi Re Mi
has tirat la sort dins d'un forat.
Re Mi
I ara perds i ara creus que somies despert.
La Fa#m Re Mi La
Digues: Na Na Na Na Na Na Na Na Na Na.


Un príncep blau vagant per la ciutat
pregunta si algú ha vist el seu castell.
La gent se'l mira i riuen entre dents
pot ser que ho trobin divertit.
Hi ha un cos de pas que no pot moure els dits
i s'ha trobat enmig dels arguments.
I tu estirat a casa i sense massa traça
has destapat els ulls sense color.
Això et fa gràcia? Oh no, no, no!
Són històries curtes ...
I ara perds i ara creus...

Mi La Re Mi
Cauen del cel escumosos trossets del meu cap.

Camina trista i sense cap consol
sense massa temps per descobrir
que un no té coratge, l'altre no té traça
i el que queda vol saber estimar.
Això et fa gràcia? Oh no, no, no!
Són històries curtes...

Re Mi
I ara perds i ara creus que somies despert
La Fa#m Re Mi La
Digues: Na Na Na Na Na Na Na Na Na Na
La Fa#m Re Mi La
Na Na Na Na Na Na Na Na Na Na
Re La Mi
Na Na Na Na Na Na Na Na Na Na
La Fa#m Re Mi La
Na Na Na Na Na Na Na Na Na Na...