Logo principal Acords.net Segueix Acords.net al Twitter Segueix-nos al Twitter!


La Tieta Joan Manel Serrat
La despertarà el vent,
d'un cop als finestrons,
és tan llarg i ample el llit,
i són freds els llençols...
Amb els ulls mig tancats,
buscarà una altra mà,
sense trobar ningú,
com ahir, com demà.

La seva soledat,
és el fidel amant
que coneix el seu cos,
plec a plec, pam a pam...
Escoltarà el miol d'un gat
capat i vell,
que en els seus genolls dorm
els llargs vespres d'hivern.

Hi ha un missal adormit
damunt d'una tauleta
i un got d'aigua mig buit
quan es lleva la tieta.
Hi ha un missal adormit
damunt de la tauleta
i un got d'aigua mig buit.

Un mirall esquerdat que li diu:
Ja et fas gran.
Com ha passat el temps.
Com han volat els anys.
Com somnis de jovent
pels carrers s'han perdut.
Com s'arruga la pell,
com s'ensorren els ulls...


La portera al seu pas,
dibuixarà un somrís:
Amb l'orgull de qui té algú
per escalfar-li el llit.
Com cada dia el mateix:
agafa un autobús
per treballar al despatx
d'un advocat gandul...

amb qui en un altre temps,
ella es feia l'estreta,
d'això en fa tant de temps
que ni ho recorda la tieta.
Amb qui en un altre temps
ella es deia l'estreta
d'això en fa tant de temps
ni ho recorda la tieta.

La que sempre té un plat
quan arriba Nadal
La que no vol ningú
si un bon dia pren mal.
La que no té més fills
que els fills dels seus germans.
La que diu: Tot va bé.
La que diu: Tant se val.

I el diumenge de rams
comprarà al seu fillol,
un palmó llarg i blanc
i un parell de mitjons.
I a l'església tots dos
faran com fa el mossèn,
i lloaran Jesús
que entra a Jerusalem...

Li darà vint durets
per obrir una llibreta:
cal estalviar diners
com sempre ha fet la tieta.
Li darà vint durets
per obrir una llibreta:
cal estalviar diners...

I un dia s'ha de morir,
més o menys com tothom.
Se l'endurà una grip
cap al forat profund.
Però ella ja haurà pagat
el nínxol i el taüt,
els sals dels capellans,
les misses de difunts.

I les flors que seguiran
el seu enterrament;
són coses que sovint
les oblidem la gent,
i fan bonic les flors
amb negres draps penjant
i al darrere uns amics,
descoberts fa un instant.

I una esquela que diu:
Ha mort la senyoreta.
Que descansi en pau. Amén.
I oblidarem la tieta.

Font: Acords.net

 

Acords.net, 2006-2010 - Política de privacitat