Logo principal Acords.net Segueix Acords.net al Twitter Segueix-nos al Twitter!


Mort d'un heroi romĂ ntic Manel
Un cosĂ­ de ma mare tenia
un bufet pròsper a la ciutat,
Fa molt anys van enviar-m’hi
com a jove passant d’advocat.

Vaig trobar una cambra senzilla:
una taula, un llit, un mirall
I arribava que era nit tancada,
Que en alguna taverna del centre s’havia fet tard.

Al replĂ  la senyora Manresa
passava les hores cosint,
Però aquell dia semblava alterada
va apropar-se nerviosa i va dir:

“Disculpi, no sap com odio
venir a demanar-li favors.
L’inquilí del 3r aquest migdia
estava com boig i ara pico i no respon.”

A la llum d’un immens canelobre
vaig obrir-me pas en la foscor
Avançant entre ombres de mobles
repassava les habitacions.

Vaig sentir uns gossos que somicaven,
vaig seguir la pista dels plors
I, senyors, com sabran vaig trobar-me
Un gran heroi romĂ ntic mort al menjador.

I tenia una nota ridĂ­cula arrugada entre les mans

Plena de dits que jugaven amb trenes de postes de sol
i donzelles a lloms de cavalls.

Poc després l’inspector s’apuntava
el contacte d’un familiar,
Un germĂ  que vivia a la costa
amb qui celebraven els sants.

Van tancar-li els dos ulls amb tendresa,
van tapar-lo amb un llençol blanc.
En silenci tothom glopejava
el te verd que havia escalfat la mestra del quart.

Un mossèn va pregar un pare nostre
amb un fil de veu mort de son,
Al costat vam reunir-nos els homes
per mirar de treure el cos.

I estirant d’uns turmells sense vida
vaig sortir d’aquell menjador.
La senyora Manresa patia
“per l’amor de Déu, vigili’n amb els cops!"

Al carrer la carrossa esperava,
el cotxer es distreia observant
Un soldats de permĂ­s que cantaven
sota la llum dels fanals.

Vam contar fins a tres per fer força
per pujar el cadĂ ver a dalt.
Un vent fred va gelar l’aire,
un fuet petant amb mandra va fer arrancar els cavalls.

I seguia amb la nota ridĂ­cula arrugada entre les mans,

Plena de crits en el buit, de desigs violents,
de tempestes que enterren vaixells dins el mar.

Plena de dones rient d’uns sanguinolents de bellesa
que no deixa espai per pensar.

Plena de muses ferides per sempre per claus rovellats
en cançons de poetes vulgars.

Plena de salts infinits on t’esperen immòbils, per si vols
passar-hi, uns gimnastes de glaç.

Plena de besties bavoses a punt d’enfrontar-se en combat
desigual amb els presos cristians.

Plena de nens espantats que miren si arriben
els pares sota la pluja constant.

Plena de joves erectes que arramben pubilles guarnides
pel ball del diumenge de rams.

Plena de braços que s’alcen i paren un taxi sortint
de sopars amb amics que se’n van.

Plena de “Creu-me ho intento, però a estones sospito, morena,
que això no s’aturarà mai.”

Font: Enviat per Àlex Rue - Acords.net

 

Acords.net, 2006-2010 - Política de privacitat