Quan és fosc. sol a casa
miro al cel i amb el cor
penso amb coses que em passen,
que voldria que amb tu em passessin
i en les que no ens podran passar...

Del meu cap no et puc treure,
amb mi estàs dia i nit
cada hora que passa,
més difícil se’m fa veure el moment
de poder estar amb tu.

Si, tu em fas tremolar
i el que planejo dir-te
quan hi ets tu no em surt de dins.


Jo ja sé que n’hi ha molts
que farien el que fos
moure el cel, mar i terra
caminar entre boires i mal temps
per tenir-te tota seva.

Però en tota una vida
no em podria perdonar
veure com tu camines
cap a un altre camí
sense haver-ho intentat.

Si, tu em fas tremolar
i el que planejo dir-te
quan hi ets tu no em surt de dins.

Ni el pas del temps
farà oblidar-te
no penso en res...
més que estimar-te.

Vull que em miris a mi
em sento estrany en els teus ulls
i això et fa ser molt especial.

Voldria veure-ho un pèl més clar
una trucada per quedar i... ja està!
sense problemes, si amb tu jo vull estar.

Sabia que en aquest món
s’hauria de lluitar
per tenir el què ambiciones
però també sabía
que amb tu sola no podría.

Ni ara que estic
no em sento prou les forces
per posar-me davant i descobrir
el què sempre
jo he volgut saber.

Si, potser no t’entenc
i em fas pensar a vegades
que és milor deixar-ho estar.

Potser si el temps
farà oblidar-te
i no pensar en res
més que estimar-te.

Fot el camp del meu cap!
... però al mateix temps vull estar amb tu
i veig que tu, no ho vols així.

M’agradaria penetrar
a dintre teu i saber com ets per dins
perquè ja n’estic fart de somiar.

Quan és fosc, sol a casa...
No ens podran passar
No ens podran passar
No ens podran passar